El castell-palau d’Anna, catalogat com a Bé d’Interés Cultural (BIC), pren el nom dels comtes de Cervelló per haver sigut palau comtal d’aquesta família: l’última que va posseir el comtat d’Anna a principi del segle XIX, abans que es produïra l’extinció dels drets feudals. Tot i això, abans va ser alcàsser musulmà dels temps de l’imperi almohade (segles XII-XIII) i fortalesa senyorial de l’Orde de Santiago, dels Vilanova, dels Borja, dels Pujades i dels Coloma, comtes d’Elda, en els segles XIII al XVIII.
L’edifici original era un conjunt de torre amb albacar-refugi, fabricat amb murs de tapiera andalusina, com s’observa en els basaments de la part posterior de l’immoble. Aquests murs van patir escasses reformes fins que va sobrevindre l’obtenció del títol de comte per Ferran Pujades de Borja, en 1604. Es va emprendre llavors una remodelació en profunditat que va transformar el castell en palau residencial.
Sembla que la casa palau no va patir danys importants amb el terratrèmol de 1748, amb epicentre a Montesa-Estubeny. Ja en 1885 es van fer importants treballs de restauració del palau comtal, costejats per Cruz Navarro Sarrión, com consta en un llenç a l’oli que es conservava en la sagristia de l’església parroquial de Benetússer, que representa sant Vicent Ferrer sobre l’edifici amb les bastides posades. Cinc anys després, en 1890, els comtes de Cervelló van vendre les seues propietats a Ricard Trènor Bucelli, burgés milionari d’ascendència irlandesa, i els seus descendents, en 1980, van negociar la venda a l’Ajuntament. Dècades mes tard (2000-2005) es va recórrer a un taller d’ocupació i a una escola taller per a rehabilitar l’immoble i formar professionals del municipi, de diferents edats i dedicacions. Simultàniament, es va completar l’obra amb una restauració arquitectònica i una ornamentació de tradició islàmica, obra d’experts artesans musulmans (2006-2007).
Al seu interior es descobreixen els orígens del municipi en el Museu de l’Aigua situat a l’aljub, on s’exposen panells informatius sobre el patrimoni hidràulic; les formes de vida “antigues” es recreen a través d’objectes donats pel veïnat exposats a la Sala Etnològica de les cavallerisses (ferramenta agrícola, mobiliari, estris de diferents oficis tradicionals…). El passat medieval amb la presència almohade pren protagonisme al pati i les sales àrabs, on les fonts estrelades i el so de l’aigua, juntament amb les guixeries, marbres, cassetonats de fusta i ceràmica vidriada, recreen l’esplendor de la decoració islàmica.
L’edat moderna adquireix protagonisme en l’espai voltat de la sala Borja, on se situa la capella de Santa Anna (s. XV-XVI), i la sala Cervelló (s. XVII-XVIII), revestida amb motlures, marbres i pintures barroques, sense deixar de mostrar l’essència del castell almohade que va ser, amb les seues finestres lobulades i pas de ronda.
La sala d’Anna rememora el passat més recent del poble, recorda els seus personatges il·lustres i parla dels estudis que s’han fet sobre la història i el patrimoni locals.
Els objectes exposats, decoració i mobiliari de les sales, les vitrines i panells informatius, es complementen amb projeccions en diferents sales, que ajuden, juntament amb les explicacions dels guies, a aproximar la història d’Anna i del castell-palau dels comtes de Cervelló al visitant.