El Castillet (Millares)

Pot ser que alguna de les fortaleses andalusines del massís del Caroig i mola de Cortes hagueren existit en algun moment dels segles IX a l’XI, quan funcionava un pròsper negoci de tala de pins i descens de fusta des de les regions muntanyoses interiors a Cullera, des d’on s’exportava a altres parts d’al-Àndalus, al Magrib i fins i tot al desarbrat delta del Nil. No obstant això, va ser a partir del segle XII quan es va desenvolupar a la zona un sofisticat sistema castral de refugi col·lectiu i defensa militar. La caiguda de la vall de l’Ebre, Conca i Terol a mans de castellans i aragonesos va afavorir el sorgiment de companyies de cavallers i almogàvers que efectuaven incursions a la frontera del Xúquer per a saquejar alqueries. A això es deu la presència defensiva, davant de Millares, ocupant una roca descarnada, a 310 m d’altitud, de la fortificació andalusina coneguda hipocorísticament com el Castillet, construïda amb tècnica de tapiera (tâbiya, encofrat) sobre sòcol de pedra de paredar.

Va ser en el període 1172-1240, en coordinació amb el califat almohade, que dominava llavors la península Ibèrica, quan es van multiplicar els castells de diferent índole i les torres amb albacar o recinte annex a la zona. Els arquitectes Javier Hidalgo i Ignacio Matoses han identificat fins a 15 fortaleses andalusines en els dos marges del Xúquer, des de Cofrentes fins a Tous. Quatre corresponen a Millares: Cavas, el Castillet, el Corraliquio l’Antón i el quasi desaparegut castell del Medio, al poble (del qual es conserva algun mur de tapiera al carrer del Castillet). Encara que aquest últim bé pogué ser la casa de senyor, amb torre, tanca i casa de l’alcaid, construïda en el segle XIII pels primers feudals per a reemplaçar el Castillet. La construcció ulterior del palau dels Bou a la plaça (segle XVI) n’hauria precipitat l’abandó i la ruïna. No obstant això, va ser el denominat Castillet o castell de Abajo, el de la penya de davant i no el del poble, el que va mantindre durant segles la denominació de castell de Millares per antonomàsia, com indica la documentació medieval.

L’edifici islàmic conserva íntegre el perímetre emmurallat, encara que molt desgastat per solsides, excepte la torre mestra o de l’homenatge, de planta rectangular, orientada al sol del migdia, la silueta de la qual despunta sobre la resta de paraments. Presenta la muralla un perímetre irregular, amb dues torres defensives, la meridional ja referida i la torre menor de l’angle nord-oest, que defensa l’accés, en forma de replec estratègic, al recinte. El tipus d’entrada protegida amb antemural és habitual en la poliorcètica almohade. Aquesta torre de majors dimensions conserva part dels forjats, constituïts per voltes de canó construïdes amb lloses de pedra travades amb morter de calç, una tècnica constructiva que, segons Hidalgo i Matoses, es repeteix en la volta d’accés al pròxim castell de la Pileta, situat en l’entrada septentrional de Cortes de Pallás.