Aquest safareig està construït en un naixement d’aigua de mitjan segle XIX. Es localitza als afores de la població, en el camí de ronda en direcció al riu, situat al costat de la font dels Quatre Xorros que data de l’any 1857, utilitzada per al proveïment de la població i sobretot un ús domèstic (per a llavar-se, netejar…). S’hi pot apreciar la forma dels càntirs en les seues pedres, ja que de tant d’ús les pedres van anar erosionant-se. Antigament era un punt de trobada per a les persones mentre feien les faenes de neteja. En l’actualitat aquest safareig segueix en funcionament i encara ve gent del poble a llavar.
En la rodalia hi ha altres fonts les aigües de les quals serveixen per a regar les zones de cultius, i seguint el seu curs l’aigua desemboca en el mateix riu de Sellent, després del seu pas per l’emblemàtic Paratge Natural Municipal de la Cabrentà.
Darrere de la casa consistorial, al costat de l’Horteta (vella horta morisca) i el camí de la Putaia, que baixa a la fossa del riu de Sellent, es troba la font pública, en un entranyable i tranquil racó, decorat pel discret safareig públic, cobert a un sol aiguavés. Com que el terreny d’Estubeny és calcari i propens a fenòmens càrstics (coves), es manifesten un aqüífer en forma de naixements com aquesta font del poble i dues més relativament pròximes: la del Tio Marcelino i la del Tio Blanco, visitables a través de les sendes que convergeixen en el paratge de la Cabrentà. La del Tio Marcelino ocupa un marge del final de la Cabrentà, amb la seua pileta i banc d’obra. La del Tio Blanco es troba davant de l’accés inferior a la Cabrentà, en una pileta quadrangular excavada a terra, al costat del llit del riu de Sellent.