L’entorn de Millares és abundant en fonts. Per això va ser triat pels musulmans per a fundar l’alqueria que va donar origen al nucli morisc. Al sud d’aquest, coberta per la plaça de l’Hinchidor, es troba la bassa de reg de les hortes del Llano que recull les aigües del Nacimiento, portades per la séquia de l’Hinchidor. Aquestes aigües, abundants, es manifesten en la font monumental que, amb les seues canelles i la seua bassa, decora la plaça. Les dones hi baixaven a hinchir (‘omplir’, en aragonés) d’aigua els cànters. D’ací prové la curiosa denominació.
El pas d’aquesta séquia principal als peus del poblat va ser aprofitat pels moriscos per a fer girar els rodets del molí d’arròs i del molí fariner del senyoriu, vinculat al palau dels Bou. Entre l’Hinchidor i el palau hi ha un tosc i pintoresc safareig en el racó conegut com el Clot (originàriament en valencià). Es van adossar a un sol costat del caixer de la séquia lloses inclinades de pedra calcària llisa, aprofitant que es tractava d’un lloc fresc a l’estiu, i d’efecte relaxant per a veïns i visitants que hi transiten pel plaent so de l’aigua corrent. Tot això ens retrotrau a temps d’al-Àndalus. L’antiga coberta de fusta es va reemplaçar en 1970 per l’actual estructura de formigó i rajola.
A més del safareig del Clot, a la part baixa del poble i al costat de la carretera, just abans que les aigües de reg entren en el circuit de les hortes, hi ha un segon safareig, amb lloses originals, però amb una sostrada producte d’una reforma recent, on es llavava la roba dels malalts, per a evitar possibles contagis.