Paratge de ‘Les Simiques’ (Chella)

La colina on es troba el paratge de ‘Les Simicas’ està constituïda per calcàries argiloses i dolomies dipositades durant el període del Triàsic Mitjà, entre 247 i 235 M.a. Aquests materials del Triàsic constitueixen els dipòsits més antics que aflora en la depressió de La Canal de Navarrés. Posteriorment, al Cenozoic-Terciari (fa 66 M.a), durant l’orogènia Alpina, es van produir esforços compressius que van donar lloc al plegament que va originar la muntanya, les falles i diaclases, seguint una disposició NW-SE paral·lela als eixos de falla de la comarca. Les dolines existents en aquest paratge es disposen seguint aquesta mateixa direcció.

Al llarg de la colina recorreguda pel PR-CV 113 de Chella a la Font Negra es disposen un total de 7 dolines en el T.M. Chella. La de majors dimensions és la denominada com a dolina 1, amb una superfície de col·lapse de 8.140 m2 i un desnivell màxim d’enfonsament de 50,4 m.

A prop d’ella, la dolina 2 amb una superfície allargada i irregular, ocupa una superfície de col·lapse de 4.110 m2. La dolina 3, amb la seva característica forma rectangular, compta amb una superfície de col·lapse d’uns 1.520 m2 aprox. La dolina 4 té una superfície de col·lapse de 1.630 m2. El seu fàcil accés amb vehicles va permetre que aquesta dolina es convertís durant anys en un dipòsit incontrolat de residus, on també es tiraven animals morts.

Una mica més al sud, es troben molt pròximes entre elles les dolines 5, 6 i 7 amb superfícies de col·lapse de 1.080 m2, 1260 m2 i 220 m2 respectivament. D’elles, destaca la dolina 6 per la seva forma circular i una profunditat d’enfonsament de més de 25 m, equivalent a un edifici de 7 plantes, característiques que la converteixen en una de les més espectaculars i belles de la ruta.

PROCESSO DE FORMACIÓ DE LES DOLINES
Les dolines són un tipus de relleu exocàrstic, es produeixen com a conseqüència de l’acció de les aigües subterrànies sobre les roques calcàries preferentment. La sèrie predominant calcària-dolomítica és favorable a una bona porositat, la qual facilita la percolació de l’aigua en el terreny i la formació de galeries i coves subterrànies per dissolució de la calcària. A mesura que l’aigua infiltrada en el subsòl circula per la xarxa de fissures existents en el terreny fracturat, la combinació d’aigua i anhídrid carbònic (CO2) dissol la roca calcària, transformant poc a poc aquestes fissures en grans conductes, cavitats i galeries que, finalment, acabaran col·lapsant per enfonsament del sostre superior de la cavitat.

Les dolines de col·lapse del paratge de les Simicas s’han format per enfonsament del sostre superior de la cavitat. Tenen forma d’embut o pou, sent un sumidero d’aigua que les connecta subterràniament.