Església Transfiguració del Senyor (Millares)

La capçalera del temple parroquial de Millares ocupa el solar de l’antiga mesquita, situada entre l’alqueria i les hortes. S’hi accedia a través d’un passadís, que es conservat. Es va beneir com a església després del bateig forçós dels moros com a cristians nous o moriscos en 1525 i es va adscriure a la rectoria de Dos Aguas. En 1535 es va emancipar la parròquia com a curat independent, sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Assumpció, que en el segle XVII es canviaria per l’actual.

Després de l’expulsió dels moriscos en 1609, els nous pobladors, cristians vells, van alçar la seua església en estil rústic: una planta rectangular seccionada per arcs faixons rebaixats, amb volta bufada cobrint cada tram; la testera del presbiteri, pla i un cor als peus del capcer, sobre la porta d’entrada. Aquesta primera església de fills de “repobladors” (segona meitat del segle XVII) es va quedar xicoteta a mitjan XVIII, per la qual cosa es va ampliar a partir de 1789 obrint àmplies capelles laterals entre els contraforts, alguna de les quals conserva bonics sòcols de ceràmica valenciana de l’època. En 1923, el capellà Vicente Peris Carbonell va aconseguir una subvenció per a rehabilitar l’edifici sacre. Ha sigut restaurat de nou fa pocs anys.

L’altar major conté un retaule neobarroc d’obra, de la postguerra, com les imatges que acull: el Crist de la Salut, flanquejat per sant Roc i sant Blai. El venerat Crist va arribar prodigiosament pel Xúquer, segons la tradició popular, en 1547, i va acabar amb una epidèmia que delmava la població. La imatge del patró, destruïda en la revolució social de 1936, es va reemplaçar per la rèplica actual.

La façana (orientada en la mateixa direcció que l’alquibla de la mesquita, al sud-est) no presenta a penes decoració: de porta de llinda, amb fornícula superior que alberga un cor de Jesús. El campanar, annex a la part dreta de la façana, data del segle XIX. Presenta tres cossos poc decorats i un original coronament emmerletat. Alberga quatre campanes, de menor a major: el tiple o Menuda, obra d’Hermanos Roses de Silla, de 1945; la Nova o de la Mare de Déu del Carme, d’Hermanos Roses de València, de 1930 aproximadament (portada de la capella del Salt en 1998); la de la Transfiguració, de 1850, i la Gorda, d’Hermanos Roses de Silla, de 1945.