Església Sant Antoni Abat (Quesa)

El temple parroquial de Sant Antoni Abat de Quesa és un edifici d’estil barroc classicista, típic de mitjan segle XVIII. Té planta de creu llatina amb creuer no emergent i capelles laterals entre contraforts, i cúpula sobre petxines al centre del creuer. Les capelles articulen una successió de pilastres de capitell dòric i fust llis, amb l’entaulament corresponent, que prolonguen les seues línies cap a la volta de mig canó per a seccionar-la en diferents trams. La decoració pictòrica d’aquesta arquitectura, producte d’una intervenció rehabilitadora de 1990, presenta una combinació de tons blavosos i ocres. En les petxines del creuer hi ha pintats els quatre evangelistes i en el presbiteri s’alça un retaule d’estuc de postguerra, amb un disseny diguem-ne que millorable, en substitució del retaule barroc, incinerat pels revolucionaris de 1936. La fornícula central l’ocupa una talla del titular del temple, sant Antoni Abat. Aquesta i la resta d’imatges religioses, juntament amb els retaules, daten dels anys 1939 a 1942. Del segle XVIII només es conserva part de l’altar lateral del retaule de la Divina Aurora, que era d’obra.

Sobre la façana, que no disposa de decoració d’interés, s’alça en substitució de la desapareguda espadanya original un desmesurat campanar de més de 20 metres d’alçària, de planta quadrada, amb teulada de quatre aiguavessos, sobre el qual s’alça una xicoteta llanterna cúbica coberta de la mateixa manera. La torre data de prop de 1980. El cos de campanes alberga la campana xicoteta o del Crist de la Salut, obra de Salvador Manclús, de 1967; la mitjana o de la Reserva, del taller de Gabriel Rivera Domínguez, de 1988, i la gran, fosa per Hermanos Portilla de Gajano en 1991. L’associació local de campaners manté la tradició del toc manual d’aquests bronzes. I es va restaurar un rellotge original de 1956, de Manufacturas Blasco, que es manté en funcionament, encara que cal donar-li corda cada dia.