Església de la Immaculada Concepció (Anna)

La primitiva església es va construir a mitjan segle XVI, ocupant un extrem del nucli urbà de traçat islàmic, i va anar ampliant-se en diferents èpoques, tot i que les principals intervencions ho van ser en el segle XVIII, on destaca la volta de canó i la construcció de l’altar major en 1702, presidit per un llenç de la Puríssima Concepció, patrona del municipi, que encara hui podem veure al temple. Darrere de la imatge, que elevant-se deixava veure el nínxol central, hi havia un Crist al qual tenien gran devoció i que seria traslladat a l’ermita a mitjan segle XVIII, després de la construcció d’aquesta, amb l’advocació de Santíssim Crist de la Providència.

El terratrèmol de 1748 va provocar la solsida de part de les voltes i desperfectes en alguna de les capelles laterals i el campanar. La reconstrucció va ser ràpida gràcies al suport del rei Ferran VI, l’arquebisbat i el comte de Puñonrostro. Producte d’aquesta rehabilitació van ser les pintures al tremp amb fins dibuixos barrocs que hui podem veure en la volta de la nau central, després del seu descobriment en 2004.

Durant l’any que va durar la reconstrucció, les misses es van celebrar al pati i capella del palau, i també en la façana d’aquest a la plaça de l’Alameda. Al gener de 1749, l’església ja oficiava regularment i a l’ermita es va traslladar el Crist que originàriament es trobava en el nínxol de l’altar major de la parròquia, i va ocupar el seu lloc una imatge escultòrica de la Immaculada, mentre que el llenç d’aquesta es traslladava a una de les parets del sagrari.

El resultat de les diferents intervencions va donar lloc a un temple de planta rectangular coberta amb volta de canó, de capçalera recta i sis capelles laterals entre contraforts al costat dret, una de les quals dedicada al patró de la vila, sant Antoni Abat. A l’esquerra de la nau central es va situar la capella de la Mare de Déu dels Desemparats i una àmplia capella de la Comunió voltada amb llunetes, iniciada en 1770 agafant espai de la Casa Abadia, l’aspecte actual de la qual respon a l’actuació realitzada en 1929, mentre que el templet del Cor de Jesús data de 1934.

El campanar actual es va construir a l’extrem oposat al primer, però sense deixar d’estar apegat a l’abeurador-safareig de la Canaleta. De l’anterior encara queda de testimoni la primitiva arrancada d’escala a la dreta de l’altar major. Com que va quedar danyat pel terratrèmol i la seua reconstrucció va ser poc encertada estructuralment i estèticament parlant, es va decidir demolir-lo, de manera que entre 1910 i 1912 es va alçar el que actualment contemplem de planta quadrada i 34 metres d’alçària, amb un cos de quatre campanes, la més antiga dedicada a sant Antoni Abat, que data de 1781.

A l’inici de la Guerra Civil es va cremar la major part de les imatges i el temple es va convertir en mercat. Després del conflicte bèl·lic hi van arribar anys de reconstrucció d’altars i adquisició de noves escultures, i van tornar a l’església parroquial de la Immaculada Concepció d’altres rescatades pel veïnat, com la de sant Francesc o el llenç de la Puríssima.
En els últims anys s’han embellit la capella de la Comunió i les capelles laterals, que ha recuperat l’esplendor que va tindre en la segona meitat del segle XVIII.