Església de Sant Onofre (Estubeny)

L’església parroquial d’Estubeny té per sant titular l’anacoreta Onofre. En 1535 es va constituir com a rectoria de moriscos segregada de la Col·legiata de Xàtiva, i en 1574 el patriarca sant Joan de Ribera va ordenar la construcció d’una església, ja que fins a aquell moment se celebrava missa a la casa del senyor feudal. El catastròfic terratrèmol de 1748, amb epicentre a Montesa, va arruïnar l’edifici sacre, reedificat pocs anys després. Es va completar l’obra en el segle XX amb un campanar exempt.

L’església d’Estubeny és austera i senzilla, de dimensions reduïdes. La façana, de perfil curvilini, amb porta i finestra de llinda, no té decoració. Una inscripció en la façana ens recorda que tant aquesta com la resta de l’edifici van ser restaurats en 1880. L’interior de l’església s’articula al voltant d’una nau única de quatre trams, construïda en argamassa i maçoneria. La coberta és de volta de canó recolzada sobre pilastres adossades. No té capelles laterals, excepte una, alçada en la dècada de 1790, consagrada a la Mare de Déu dels Dolors i coberta amb cel ras. El presbiteri és de testera plana. L’altar major és neobarroc.

El campanar, curiosament separat de la planta del temple i situat a la part posterior d’aquest, és un prisma rectangular de paraments de rajola que es reforcen en angles i cornises, amb carreus i motlures de calcària blanca. El cos de campanes alberga tres bronzes de la factoria Roses d’Atzeneta d’Albaida: la grossa o de la Mare de Déu dels Dolors data de 1913; la del Crist de la Bona Ditxa, de 1953, i el tiple o campana menor, d’aquest últim any.