Església de l´Assumpció Ntra. Sra. (Navarrés)

El temple parroquial de l’Assumpció de Nostra Senyora de Navarrés, del segle XVIII, descansa sobre la falda de la muntanya, en la part elevada del nucli de població, presidint la plaça del seu nom. En època medieval hi hagué en aquest emplaçament una mesquita beneïda com a església en 1521 i elevada en 1535 a la categoria de rectoria de moriscos. L’arquebisbe patriarca sant Joan de Ribera, després de la seua visita pastoral de 1606, va ordenar substituir-la per una modesta església, que es va quedar xicoteta en el segle XVIII. En conseqüència, va ser substituïda per l’edifici parroquial actual, construït en estil barroc entre 1746 i 1756 i decorat amb motius rococó.

Es tracta d’una església de nau única amb planta de creu llatina i creuer no emergent, coronat aquest per una cúpula sobre petxines. Les capelles laterals, cobertes per sengles voltes bufades, es disposen entre els contraforts de la nau longitudinal. L’harmonia cromàtica de l’interior, amb cornises, motlures i capitells corintis de pilastres que ressalten en to gris sobre fons blanc, subratlla el classicisme barroc valencià de l’edifici sacre, bàsic i auster. Les pilastres que articulen les capelles i que es prolonguen en la volta de mig canó per a seccionar-la en trams, són llises. Il·luminen la volta finestres laterals obertes en llunetes. Les úniques concessions a la decoració rococó, de moda en 1750, són les rocalles dels àpexs de les llunetes, les embocadures de portes i finestres, i la fusteria de les portes de la sagristia i el reixat d’entrada. El presbiteri va albergar un retaule barroc de fusta que, destruït en 1936, es va intentar imitar o replicar en 1940.

La façana principal, amb escalinata per a accedir a la porta, està flanquejada per dues pilastres toscanes coronada per pinacles. Disposa al centre d’una portada a manera de retaule rococó, decorat amb rocalles en relleus, fines pilastres, una cartel·la amb la data d’acabament de l’obra i una fornícula amb petxina que acull una imatge de la Mare de Déu de l’Assumpció, damunt de la qual un finestral vorejat de rocalles serveix per a il·luminar l’interior. Al costat dret de la façana principal s’alça el modern campanar (dècada de 1930), que llueix en el coronament l’esfera del rellotge i una llanterna de trencadís ceràmic multicolor. L’església disposa, a més, d’un accés amb façana lateral en la plaça que forma el carrer de Sant Antoni, anomenada plaça dels Regants perquè s’estableix allí la tanda de reg de l’horta. El decora una porta barroca de frontó curvilini truncat per una cartel·la amb les cinc nafres de Crist i decoració vegetal i, als dos costats, sengles boles cimeres herrerianes en relleu.

El presbiteri alberga un vistós orgue i pintures al fresc del segle XVIII. A banda i banda es troben la capella de la Comunió, amb una Puríssima de Ponsoda, i la sagristia. Presideix l’altar major la Mare de Déu de l’Assumpció, obra de l’escultor Josep Maria Bayarri, amb sant Francesc a la dreta i sant Gregori Magne (patró del poble, obra de P. Sales) a l’esquerra. Decora el sostre un oli ovalat de la Trinitat coronant la Verge, del segle XVIII. Les petxines de la cúpula contenen frescos de la mateixa època amb els quatre evangelistes. De singular interés és, així mateix, el reresagrari barroc amb cupulí sobre petxines, que alberga, juntament amb la sala superior a la sagristia, el Museu Sacre. Conté aquestes obres d’art (talles policromades, olis sobre tela, mobles, indumentària i orfebreria litúrgica…) dels segles XVII-XIX: una icona russa del segle XVIII i una col·lecció de fotos antigues d’interés artístic. Cal destacar, també, les pintures de la coronació de la Verge (1955), del pintor Tarrasó.