El Refugi de Roser és clau per entendre el procés de neolitització a la Península Ibèrica a través de l’expansió de les idees expressades en l’Art Rupestre Esquemàtic del Neolític Antic.
Es tracta d’un conjunt d’Art Rupestre Esquemàtic Antic. En l’escena principal, una figura antropomorfa es delimitada per zigzags i altres motius de traços paral·lels més o menys sinuosos van completant el panell que, en aquest cas, es troba al sostre del refugi.
Contrasta amb el del Refugi de Roser, esquemàtic. En aquest es observa una figura antropomorfa delimitada per línies zigzaguejants, a més d’altres traços paral·lels, més o menys sinuosos, que completen un panell de caràcter simbòlic al sostre de la cavitat.