Església Sant Francesc de Paula (Bolbaite)

La mesquita de Bolbaite, beneïda com a església en 1521, arran de la Guerra de la Germania, va passar en 1525 a dependre de Chella, d’on es va segregar la parròquia en 1535, sota l’advocació de Sant Francesc de Paula, que havia sigut canonitzat feia pocs anys, en 1519. L’any 1574, després de visitar el lloc, l’arquebisbe de València i patriarca sant Joan de Ribera va cridar l’atenció del senyor de la baronia, Jeroni II de Cabanyelles, àlies Vila-rasa, sobre el deficitari estat del temple. Aquest el va haver de reconstruir i ornamentar, a més de dotar el rector d’una casa abadia (dècades de 1580-1590). A canvi, l’Església va atorgar a aquest i als senyors successius de Bolbaite el dret de patronat, és a dir, el de designar els capellans de la parròquia.

La vella església morisca va ser suficient a partir del 1612 per a albergar la nova feligresia de cristians vells, però es va haver de reedificar a causa del gran creixement que va experimentar Bolbaite en el segle XVIII. Empresa l’obra en 1780, en va resultar una nau d’estil neoclàssic, amb capelles laterals entre contraforts, coberta amb volta de mig canó, de cinc trams. A banda i banda del presbiteri, amb testera de nínxol, se situen la sagristia i la capella de la Comunió. L’aparell és de maçoneria, amb el sòcol i els angles reforçats per carreus i arrebossat d’estuc en el llenç de la façana, que acaba en un perfil mixtilini coronat per pinacles. La façana alberga, al centre, un retaule tardobarroc d’acusada simetria i elegant decoració: porta emmarcada per pilastres de capitell compost, nínxol superior amb l’escultura del sant titular i finestral cobert per motlures arquejades; tot això combinat amb pinacles gallonats, típics del Set-cents. Per darrere de la façana, semiocult darrere del seu teló, s’alça a mà esquerra la torre de les campanes.

A l’interior, el color blanc de les parets realça les pilastres acanalades de capitell compost i sobredaurat que articulen les capelles laterals. Aquestes es van cobrir amb sengles voltes bufades i acullen, entre altres imatges de culte, la del Crist de l’Empara. La gran fornícula del presbiteri, presidida per la talla solitària de sant Francesc (l’antiga, destruïda en 1936, era obra de l’escultor Nicolau de Bussy), està decorada amb frescos del pintor Salvador Pallás, fill de Chella, que representen escenes de la vida de sant Francesc de Paula. Van ser restaurats en 1976 per Enrique i Bartolomé Casoval. El sant per antonomàsia, com se’n diu popularment, és molt venerat a Bolbaite i en la sagristia es conserva una apreciada relíquia seua. El campanar és una torre prismàtica, amb motlures senzilles, obra del segle XIX, coronat per boles cimeres i llanterna octogonal subjecta per contraforts. Alberga la campana major, dedicada a sant Francesc de Paula i santa Bàrbara, de 1851; la mitjana, consagrada al Crist de l’Empara, obra dels germans Portilla, de 1996, i una altra més xicoteta, obra del fonedor Manuel Roses, de 1942, anomenada el Joaquín.