Art rupestre: l’abric del Garrofero (Navarrés)

Entre els nombrosos jaciments arqueològics del terme de Navarrés, destaca pel seu singular interés l’abric del Garrofero. Es tracta d’una cornisa de roca calcària, que protegeix un abric de 23 metres de paret, decorat en part amb pintures rupestres i que dona al marge dret del riu Grande. Les pintures es daten en el neolític, concretament cap al 4500 abans de la nostra era, quan els caçadors recol·lectors que actuaven en aquesta zona montuosa van expressar amb imatges estilitzades i temes esquemàtics les seues creences. Van ser descobertes i estudiades en 1972 per Salvador Gómez, Manuel Flores i José Aparicio, arqueòlegs del Servei d’Investigació de la Diputació de València. Aquestes pintures, juntament amb la resta de l’art rupestre llevantí de l’arc mediterrani de la península Ibèrica, van ser declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO en 1998. Es conserva una trentena de figures repartides en cinc àrees, que van ser objecte d’una intervenció d’estudi i protecció en 2015, entre les quals destaquen les figures antropomorfes femenines, els arquers i les representacions de cabres salvatges i cérvols: peces que eren objecte de persecució cinegètica per part dels arquers. Prop d’ací hi ha altres jaciments que presenten intervencions pictòriques semblants, com l’abric del Voro, a Quesa.