Entre el mesolític i la consolidació a la Canal de la revolució agrícola del neolític (9000-4500 aC), van habitar el massís del Caroig, en el qual s’inclou la conca quesina del riu Grande, actives comunitats tribals d’arquers caçadors. Eren nòmades que es desplaçaven per aquestes muntanyes atrets per l’abundància d’aigua i d’espècies cinegètiques. Van ser elles i ells qui, en diferents fases cronològiques, van fer ús de parets i sostres dels abrics rocosos de la zona per a plasmar, amb sentit ritual o transcendent, escenes de caça i animals, recol·lecció de mel, vida quotidiana, figures antropomorfes estilitzades, etc. pròpies de l’art rupestre llevantí, juntament amb altres representacions de caràcter esquemàtic o abstracte.
Quesa compta, a l’abric del Voro, amb un dels testimonis més coneguts d’aquest art, reconegut per la UNESCO com a Patrimoni Mundial de la Humanitat des de 1998. Estudiat per primera vegada en 1972 per Salvador (Voro) Gómez Bellot, es tracta d’una cornisa de roca calcària de 20 m de longitud que protegeix una cavitat (1,50/2 m d’alçària i una fondària semblant) utilitzada com a lloc de reunió en la prehistòria. Es localitza al marge esquerre del riu Grande, a la lloma del Lobo, i compta amb una tanca de protecció renovada en 2013. Es visita acompanyat de guia.
Els arqueòlegs han identificat a l’abric del Voro fins a 70 figures, moltes de les quals combinades formant escenes, que ornamenten la paret i el sostre de l’abric: arquers en diferents posicions, dones, cabres i cérvols. El grup de més interés el constitueixen un grup de quatre arquers representats amb tot detall, que porten arcs i fletxes, vestits amb adorns i amb diferents tipus de tocat. Per l’alineament i actitud en marxa o avanç sincronitzat cap a l’esquerra de l’espectador, es va interpretar fa algunes dècades que podria haver-se volgut representar una dansa ritual. No obstant això, la contextualització temàtica i cronològica de l’escena amb altres del mateix massís que representen episodis bèl·lics ha induït els experts, en la dècada passada de 2010, a definir l’escena com una desfilada de guerrers.