Jaciment Icnològic del Tambuc (Millares)

Millares, durant els segles VIII al XIII, va estar habitat i freqüentat per berbers de parla amazic. Per això conserva topònims com Tambuc, que comparteix etimologia amb la cèlebre ciutat i regió de Timbuctú, situada en els confins desèrtics i meridionals del Sàhara. Se’n diu Tin Buqt en el dialecte berber tamaixec i significa ‘la part més allunyada’. Curiosament, el Tambuc se situa en els confins desèrtics i meridionals del terme de Millares, a quatre hores de camí per als pastors de l’edat mitjana.

Però el més sorprenent no és la coincidència toponímica, sinó l’existència, en la rambla seca i rocosa del Tambuc, d’un extraordinari jaciment paleontològic. Es tracta d’un conjunt de fins a 400 petjades de dinosaure fossilitzades en la roca. Aquest recòndit paratge era fa 80 milions d’anys, en el període geològic cretaci, una gran plana litoral, la qual cosa va permetre que quedaren impreses les icnites en el llot, més tard petrificat. Les petjades comprenen una extensió d’uns 30.000 metres quadrats, protegides com a bé d’interés cultural d’elevat valor per la seua singularitat, i conegudes i visitades per estudiosos de tot el món. A més de constituir, és clar, el principal atractiu turístic de Millares.

A través del programa Caminant entre Dinosaures s’ofereixen visites guiades a un jaciment que ens permet fer una fotografia del que va passar fa tants milions d’anys, en un moment en què va baixar la marea. Llavors, les petjades de diversos dinosaures teròpodes i ornitòpodes, entre ells l’Struthiosaurus, van quedar registrades, cobertes per sediments que va portar la marea, endurides com a fang i fossilitzades finalment. L’erosió d’aigua les va descobrir després, per a mostrar-nos-les en forma d’enllosat de calcàries estromatolítiques laminades (làmines de pedra planes) en disposició subhoritzontal, és a dir, molt lleugerament inclinades.

Entre el conjunt de petjades, repartides entre la secció Tambuc est i la del Tambuc oest, destaquen 84 icnites tridàctiles completes o fragmentàries, algunes de les quals formant “rastres” de desplaçament de l’animal, que es poden seguir. Per exemple, el grup del Tambuc oest es desplaçava en direcció sud-oest. Es tractava de dinosaures de talla mitjana o reduïda, de diferents edats també. L’excel·lent estat de conservació fa que no perille la conservació in situ.

Com a mostra del tipus de dinosaure que transitava per Millares en el cretaci, es va situar a Millares en 2018 una reproducció realista, per al gaudi dels turistes, de l’Struthiosaurus, que va viure ací aproximadament entre fa 83 i 56 milions d’anys. Es tractava d’un animal encuirassat, de només 2 metres de llargària i 70 centímetres d’alçària, i un pes que s’acostaria als 100 quilograms. Portava els malucs, el coll i la cua coberts per esmolades plaques òssies, completades per un parell de llargues pues sobre els muscles, i moltes altres, més xicotetes, als costats.