Chella va tindre el centre al carrer Major i al carrer de l’Església Vella, on s’emplaçava l’antiga mesquita i on un mural recorda l’obtenció de la carta de poblament (1611), des d’on parteixen carrers estrets de traça musulmana, com el del Forn Vell. A la plaça de la Iglesia pots visitar l’actual temple parroquial de la Mare de Déu de Gràcia (1763).Destaca el seu imponent campanar, rematat amb una vistosa cúpula de teules vidriades en blanc i blau. La decoració interior destaca pels tons suaus, que fan ressaltar el neobarroc de l’altar major, la decoració pictòrica de les petxines amb els quatre evangelistes, i de la cúpula que representa l’escena de Crist i la seua cort d’arcàngels, obra del pintor local Salvador Pallás. Al costat de l’església s’alça la casa palau dels comtes de Bunyol (segles XIX-XX). L’interior conserva elements decoratius d’estil gòtic i barroc. escales i portes. Des de la plaça, per darrere de l’església, s’accedeix al parc de La Fuente i al safareig. També pots prosseguir des del peu del campanar cap al passeig de les Palmeres, a través del carrer Nou (segles XIX-XX), adornat per elegants cases senyorials.

Més enllà del passeig, on se celebra totes les setmanes un concorregut mercat, descobrim el calvari, juntament amb l’ermita del Crist de la Bona Mort, més coneguda com a ermita de Sant Nicolau. Sobre l’altar, una fornícula emmarcada en obertura ogival amb el Crist crucificat. En mènsules i peanyes de les parets laterals es poden veure imatges de diferents grandàries, entre les quals destaca la dedicada al sant titular, Nicolau de Bari. Des d’ací tornem cap al centre històric per a accedir al barri morisc (de la Peña) pel carrer i capella de Sant Roc. Cap a aquesta part alta s’enfilen alguns carrers escalonats, que donen als miradors del Río i del Salto. Les vistes cap a la naturalesa, d’un costat, i cap a la població, de l’altre costat, són excel·lents.

En la gastronomia tradicional destaquen els embotits, així com plats típics de la zona o dolços tradicionals com les torticas de cacauet i pastissets de moniato.

Des del parc de la Fuente es baixa fàcilment al paratge del Salto. Una senda ens convida a prosseguir cap al fons del riu, a través de vestigis del que va ser una fàbrica de llum. Descobrim allí la “cova que plou” o antigues naus envaïdes per la vegetació, com el denominat Paraíso. En el llit del riu es contemplen les dimensions de la cascada d’aigua, amb una altitud total de 25 metres.

Per als amants del senderisme, Chella compta amb la senda homologada PR-CV-113, que uneix la Fuente Negra (Anna) amb la font de l’Abrullador, passant per l’àrea recreativa de la Playa Salvaje.